..
Computers melegnano.net
.
El Domm de Milan
.il milanese usato in questa pagina risale all'inizio del XX° secolo
Tanti voeuren che anca èl Sforza l'abbia contribuii a mandà a termin... la fabbrica del Domm, ma la veritaa vera se pò minga savèlla assolutament, perchè anca in Domm gh'è minga document che proeuva che'l sia puttost de vun che de l'alter. Se voeur anca, e l'è forsi la roba pussee credibil, che per la fabbrica del Domm abbien concors tucc i milanes ognidun segond i so forz. Intanta incomincèmm a di che tucc lavoraven gratis e che el Podestà, i pret, i nodar, i avvocatt e i nobil se vedeven insèmma al magutt de mestee a portà el gèrlo o la sèggia, Tucc daven el so obol e ogni tant, per tirà su danee, faseven di specie de passeggiad de beneficenza, che gh'aveven però de la procession perchè gh’era ona fila de tosann vèstii de bianch che intanta che cercaven su, cantaven accompagnaa da tromh e piffer. Tanti daven gioèj, pelizz, formagg, farina, gran, polaster e per fina di asnitt, che l'amministrazion de la Fabbrica la mètteva a l'asta. S'è verificaa di scenètt pietos e commovent, come quèlla d'ona povera donna che non savend cosa dà per ajutà anca lee a fa su el Domm, la se tira giò el mantèll strasc che la g’ha sui spall e l'offre a la Fabbrica. On scior, present a la scèna, el compra el mantèll e gile le rimètt sui spall a quèlla povera donna che la se ciamava Caterina de Abiate. Mi disaria che l'è minga el caso che abbiom de fa ona malattia seria, ve par? L'important l'è che'l Dumm el ghe sia e che nun milanes siom orgoglios de vèghel. Cèrt che se Gian Galeazz l'ha miss di palanch per la fabbrica del Domm, anca el Sforza l'è minga staa indree sicur. La fabbrica del Domm incominciada in del 1386 l'è durada pussee de quatter secol. In del 1490 fina al 1500 G. A. Amodeo e Giovanni Dolcebuono fann la cupola. In del 1576 fina al 1584 Carlo Borromeo cont l'architètt Pellegrino Tibaldi, detto Pellegrini, stabilissen i progètt per la facciada, ma mort el Borromeo e andaa in Spagna el Pellegrini la facciada l'ha sta lì a spèccià che... èrba crèssa. In del 1603 se mètt i fondament per la facciada e l'Arcivèscov Federico Borromeo, in del 1609, l'ordina che la facciada la vègna fada segond el progètt del Pellegrini. In del 1629 fina al 1658 ven nominaa capp de la Fabbrica del Domm l'architètt Carlo Buzzi, che'l progètt del Pellegrini l'ossèrva fina a on cèrto pont. In del 1653 el concrèta on progètt dcfinitiv che’l ven approvaa. In del 1658 moeur el Buzzi e incomencen i critich su'i so progètt che hinn la causa de lassà lì la facciada pussee de cinquant'ann a speccià che la vègna bona. In del 1765 fina al 1769 l'architètt Croce el fa la guglia maggior. In del 1790 fina al 1805 l'architètt Soave el fa la finèstra central e i dò lateral. Per ordin de Napoleon, in del 1807, i architètt Amati e Zanoia completen la facciada e tiren su i guli dandegh adree fina al 1813 e dal 1813 al 1858 continoa el lavorà de ornament e statuari. Tucc sann che'l Domm l'è l'ottava meraviglia del mond, ma chii propi le cognoss ben, sèmm minga cèrt nun milanes. Nun su'l Domm sèmm andaa tanti volt, ma minga domà per vedè i bellèzz che ghe n'è a bizèff, ma anca per mangià pan e salamm, roba che quand s'era on pivèll se faseva de spèss e me regordi anmò la canzon che allora l'era molto in voga: 
Se te voeu vegnì su'l Domm
a mangia pan e salamm,
saront minga quèll tal omm
de lassatt patì la famm.
Chii cognoss ben el Domm hinn i forestee, perchè lor vann a mètt el nas de per tutt e voeuren savè e vede' tutt. Domandagh a on milanes quanti statov gh'è su'l Domm, quanti guli, quanti basèi gh'è per andà su e la soa altèzza, podii vèss cèrt che su cent autentich buseconi, forsi minga cinqu sarien bon de rispondov. Ma se ghe'l ciamee a on ingles, a on todesch, a on american, ve risponden subit che su'l Domm gh'è pussee de quatter mila statov, pussee de cent guli, che l'altèzza dal paviment a la Madonnina l'è de centvott meter e cinquanta centimetri e che per andà su bisogna fa tresentvintott basèi, e magara ve disarann anca che la Madonnina l'è opera de Giuseppe Bini e che la guglia maggior l'è del Croci, che l'interno el g'ha la forma d'ona cros latina, che la soa lunghèzza l'è de centquarantott meter e la soa larghèzza, dove el fa la cros, de vottantasètt e che la Madonnina l'è tutta de ramm dorada. Cosa l'è el noster Domm, le dis splendidament el compiant Emili De Marchi in principi e in fond del so “Milanin-Milanon”: “In nomine patris, fili et spiritus sancti; l'è el noster Domm, l'è la gesa di vècc, l'è la cà de Milan, l'è tutt de màrmor, l'è grand, l'è bèll, l'è lù, l'è domà lù in tutt el mond, inscì bèll, inscì grand”.  E i vèrs de Vespasian Bignamin:
O Madonna indorada del Domm,
fina tant che te vedi a lusì,
mi stoo ben, sont allegher, foo i tomm.
Ma on moment che no t'abbia pù ti,
sotta i oeucc - o Madonna del Domm -
senti on voeuj, g'hoo on magon de no di.
Sberlusiss o - Madonna del Domm!
Che te veda de nott e de dì!...
Senza ti, Meneghin l'è pù omm. -. -
o Madonna indorada del Domm!
E Giusèpp Borgomanero, che l’è staa per ona trentènna de ann l’amministrator de  la Fabbrica del Domm, l'ha descritt inscì:
Ecco el Domm L'è tutt de sass!
Sass de foeura e sass de dent;
sass in alt e sass in bass;
sass i vòlt e el paviment;
sass i gùli, i scal, i scoss...
Sass, insomma, sass tuscoss!
E anca el dottor e poèta Arcangiol Manzolini l'ha vorsuu di la soa su la cupola:
Quand la vedi a la mattina, 
indorada dal primm soo
cont quèll'aria remondina
che se sent a vegnì giò,
rèsti lì, palpaa, camuff
cont la bocca sbarattada
fermo in pee in mèzz alla strada
e, intrattant, disi tra mi:
“Benedètt cent volt quèll'omm,
che è staa bon de mètt, là inscì,
quèlla Cupola del Domm!”.
Podaria seguità chissà fin quand a cuntà su del noster Domm voeuren che'l sia el pussee grand monument de la Cristianità dopo S. Pedèr in Roma, ma mi però ve confèssi, minga cèrt per spirit de campanin, che S. Peder l'è bèll, l'è straordinari, ma l'imponenza del noster Domm e la soa bellèzza, gh'è minga daneè che je paga. 
.inizio pagina
Visitatori dal 22 aprile 2004
AdCComputers
tel.02 9837517
Melegnano Via Castellini, 27
webmaster@melegnano.net